
Per la seva banda Núria Rodríguez, tècnica de joventut, va fer èmfasi en la importància que tots els actors i agents vinculats a aquest àmbit treballin en xarxa i de forma participativa a l'hora de dissenyar i implementar les polítiques de joventut. També va ressaltar la necessitat de coordinar esforços a nivell supramunicipal pel que fa a serveis i programes per a joves, com ara en matèria d'intermediació laboral i en els processos de transició escola-treball. Finalment va emplaçar la CUP a aprofundir més en aspectes del programa com la cohesió social, l'associacionisme o les polítiques per a nouvinguts i fills de nouvinguts.
A continuació Joan Marquès, membre del cau de Joan Pons i del Consell Local de Joventut de Girona va fer una valoració general positiva de les propostes de la CUP, alhora que va fer algunes reflexions al voltant de les polítiques de joventut i la situació del jovent gironí en concret. D'una banda, fer ressaltar la necessitat de centrar esforços en el jovent no associat, que constitueix una majoria dins el col·lectiu juvenil i, sovint, no es té prou en compte. Igualment va posar en dubte l'aposta per tal que les entitats d'educació en el lleure participin en la prestació de serveis públics com casals d'estiu o activitats extraescolars pel perill de 'desnaturalitzar' la seva filosofia de voluntariat i servei. Finalment va emplaçar la CUP a esbossar un pla de viabilitat per a totes les propostes del programa de joventut, per tal de fer-les tangibles i dotar-les de realisme.
En el torn obert de paraules va iniciar-se un debat sobre el futur del Consell Local de Joventut, i la conveniència o no de reconvertir-lo en un consell municipal, com en principi proposa la CUP. Més enllà del nom i el format, els assistents van coincidir en trobar una fórmula que garanteixi la incidència del col·lectiu juvenil en la política municipal, que asseguri la representativitat i que pugui ser un punt d'encontre i coordinació entre les diferents entitats i col·lectius joves de Girona. Abans de cloure l'acte també es va debatre sobre la necessitat de plantejar un model d'oci a la ciutat i la conveniència de posar en marxa mesures que fomentin les relacions intergeneracionals com a font de cohesió social.